Després de 12 anys jugant en l'equip del meu poble, més de 350 partits defenent la camiseta del Vilafranca, dos anys com a capità del juvenil i dos més com a capità de l'amateur, enguany vaig decidir deixar l'equip ja que aquest necessitava un relleu generacional, aire fresc per a renovar un equip amb una clara tendència negativa en els últims anys. Aquest any pujava joventut del juvenil amb ganes, així que vaig decidir fer-me a un costat i deixar pas a aquesta gent que aporte tècnica amb la pilota, compromís i sobre tot la il.lusió que a nosaltres en començava a faltar.

Deixe enrere cuatre presidents (Juan Prades, Victor Tena, Paulino Tena i Francis Roig), set entrenadors (Jaime Vives, Carlos Ferrando, Juanito, San Martí, Francis, Vicent Garcia i Toni Martínez) i una innumerable quantitat de companys en els que hem passat grans moments com la salvació en l’últim instant amb el gol de Sagasta, l’excel•lent campanya del Juvenil de Carlos Ferrando i dos grans temporades a 2ª Regional on vam disfrutar com xiquets i vam tindre equips per pujar de categoria, la primera amb Francis i la segona amb Toni , i també moments més difícils com quan vam consumar el descens al camp de Les Coves perdent per 1 a 0 o més recentment amb la pèrdua de Victor, però sobre tot deixe una quantitat d’amics que en cap altre lloc he trobat ni trobaré.

Agafen el relleu xics capaços de dur al equip a un bon lloc, tenen qualitats per fer-ho, i si em permeten un últim consell com a capità els demano que tingueu paciència perquè el que els falta per començar a disfrutar es l’experiència que solament els anys i les derrotes els donaran.

Es evident que aquesta no es la forma en la que pensava que em despediria del Vilafranca (en un comunicat) després de tant de temps junts, però bé, tampoc em veig en dret de demanar res sinó d’agrair al club que m’ha permès disfrutrar de l’esport que més m’agrada i fer-ho en el meu poble i a més els millors record els porto a la memòria. Gracies al club per tots aquests anys.

El cuquet pel futbol i les ganes de jugar encara continuen, així que probablement continuem jugant un any mes, casi segur que amb el Vilar de Canes, on tinc vells amics i han fet mol per convenç-se’m i animar-me a jugar.

Continuaré animant a l’equip com a soci (que per cert tinc que pagar encara ja que no he pogut assistir a cap partit de casa) i desitjant-vos el millor.

UN ABRAÇ,

POPU.